Siau!

Després de molts dies sense passar-me pel bloc veig amb cara de fàstic que els players de Goear no funcionen, ara que el fet de compartir bandes sonores del dia a dia s'havia convertit en el principal motiu d'anar escrivint posts.

Això ha estat com una guspira que m'ha fet tenir una palla mental molt clarificant que m'ha fet veure la meua situació blocaire. Això del Goear i el fet, tal i com he dit, que no he publicat i ni tan sols he entrat al meu propi bloc des de fa innumerables dies fa que pensi en tornar a fer unes vacances blocaires, però aquest cop ben llargues.

No negaré que una de les principals raons és laboral. Dimarts passat vaig treballar 15 hores seguides, i amb un panorama així pensar en haver de continuar davant l'ordinador per oci o per publicar alguna cosa em produeix cert rebuig.

Espero que les coses tornin a ser com abans un cop m'hagi lliurat del brownstorming que m'està caient i podré fer tabula rasa i tot això, però el que és ara res de res. Fa setmanes que ni tan sols vaig a entrenar. L'entrenament d'Aikido era el motiu pel qual vaig obrir el bloc, però ara, no sé, fa temps que no tinc res interessant a dir. Fins i tot m'he plantejat el perquè del meu bloc. D'escriure en sé ben poc, i parlar sobre coses com Aikido, no sé, potser és com fotre'm a parlar de física quàntica amb una columna, i el meu dia a dia trobo que no és gens interessant: parlaria de feina. I tots ja en tenim massa, de feina, com per que a sobre em foti jo a parlar de la meva.

En definitiva: que no tinc ganes d'escriure, i prou.

Res, m'acomiado de vosaltres durant una temporada llarga. Als de sempre us aniré visitant, tinc molt per agrair-vos com per deixar-vos de banda (més aviat em deixo de banda a mi).

Siau!
[@more@]



Quant a fardatxo

He vist coses que vosaltres no creuríeu. He travessat, a la glacera d\'Argentiére, esquerdes que engolirien sencer el pavelló central de La Fe. He vist cremar el firmament i a l\'aurora boreal brillar en la foscor, prop de la porta de Tannhauser. Tots aquests moments es perdran en el temps com llàgrimes en la pluja.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

13 comentaris a l'entrada: Siau!

  1. Pd40 diu:

    Que vagi molt bé Fardatxo. El primer és el primer, quan tinguis temps i ganes tornes a agafar el bloc. Ànims i una abraçada (les que necessitis, clar)

  2. Fardatxitu! Torna quan vulguis, que això del bloc no ha de ser cap obligació.
    Això va per èpoques, qui no recorda cap allà el mes de maig passat amb xats blocaires a diverses bandes, amb coincidències horàries penalitzades amb tomeito entre els coincidents…quins temps aquells!!
    Vinga, no t’estressis molt!!

  3. Cristina diu:

    Torna ben aviat o quan puguis. Molts t´ho agrairem. Molta sort!!!

  4. Benvolgut Llibert – Llucià (jajajajaja!), ja passa això! Tot va a temporades! El Tomeito ha quedat enrere, com diu el Sir William!

    I, quan fa que jo et dec un email de resposta, mooooooooooooooooooooolt!!!!!!!!!! Massa! Un desastre, ho sé! :S

    Molt malament, renya’m! renya’m! Un desastre! Ai, quins temps aquells… Tots anem estressats, enfeinats i bueno… que ens fem vells! Jajajajajaja 😉

    A veure si amb el bon temps la cosa torna a su cauce!

    Torna per aquí quan tinguis temps! A veure, si ara que tinc Setmana Santa pel mig t’escric com Déu mana, que també podria fer-ho ara, però bueno, ara faig de Tarambana i no de mi mateixa! 😉

    Sort amb els Brownings continuats! I, una abraçada molt forta! Promet-ho escriure i a veure si quan faci caloreta i bon temps torbem un moment per fer un beure! 🙂

  5. adagio diu:

    pero tio estaras per aki no??

    jo tb stic mol ocupat és dur, però ueno.. tampoc ja se k escriure xD

    una forta abraçada tio! i nodeixis laikido ni el bloc!

  6. homebala diu:

    iep! jo tot just m’estic reincorporant a l’univers blocaire després d’unes (més o menys) vacances (diga-li vaga, diga-li mandra). En fi, tot això és bastant normal, no pateixis. Cicles, em sembla que se’n diuen. Tot torna.

  7. Alepsi diu:

    Espero que recuperis aviat el temps, per tu mateix, que és molt important! Ara per ara, el primer és el primer… 😉

    Ànimssss!

  8. A reveure i molta sort!

Els comentaris estan tancats.