Filosofia empresarial de pa sucat amb oli

Avui he arribat a la conclusió que el temps és com els diners. No és la conclusió tan sobada d'"el temps és or" ni res d'això. La comparativa que faig neix del principi de que quant més diners tens, més en malgastes. Amb el temps passa igual, quan més temps tinc per executar un projecte, més en malgasto pel mig amb mil històries, i al final sempre, SEMPRE, acabo corrent, estresat, i sobrepassant els terminis d'entrega.

El problema és que el temps que s'ha perdut pel camí no sol ser temps malgastat, el problema és que hi ha hagut una mala administració del temps.

Aquesta és la banda sonora d'el post d'avui, del grup "Men at work". El nom del grup és força adient per la meva (nostra) situació actual de parpelles cansades i ulls vermells. I per què no, la cançó està molt bé 😉

[@more@]



Quant a fardatxo

He vist coses que vosaltres no creuríeu. He travessat, a la glacera d\'Argentiére, esquerdes que engolirien sencer el pavelló central de La Fe. He vist cremar el firmament i a l\'aurora boreal brillar en la foscor, prop de la porta de Tannhauser. Tots aquests moments es perdran en el temps com llàgrimes en la pluja.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 comentaris a l'entrada: Filosofia empresarial de pa sucat amb oli

  1. erakkia diu:

    cre que a molta gent li passa igual… com més temps tinguis per fer una cosa, més rapid correras al final per acavar-ho tot. Amb els estudis ja pasa aixo ja… demà mateix em poso a estudiar 😀

  2. Pd40 diu:

    Weno, si ja ho saps és el primer pas. Aquestes coses són importants, no tant per l’estress, que també, com a forma de treball en qualitat. Em va tocar una època així, tot el dia era un córrer i no parar. A sobre d’anar de cul, s’acumulaven tantes coses que acabava fent l’imprescindible per sortir del pas pensant que més endavant ho tornaria a agafar… i la bola cada cop era més gran. Vaig deixar la feina, ja em començava a afectar a la salut. En el teu cas no pots deixar-ho, així que intenta posar-hi remei.
    Ànims!!

  3. Cristina diu:

    Jo a la feina tinc el temps que tinc i ja està però a casa perdo el temps de la manera més tonta. No aprofito el temps i després vaig de cul. Increïble però cert! Bon cap de setmana!

  4. marta diu:

    fardatxo, ja et comprenc ja… molts ànims!… Muac!

  5. Sí, suposo que és allò de deixar-ho sempre tot pel final, pels últims dies. Abans era d’aquests, però darrerament, no sé que em passa, que m’he aplicat més. Potser perquè em començo a conèixer. El temps és vital, l’únic que tenim en realitat. Malgastar-lo és una falta de respecte a la vida. Jo ja n’he perdut massa.

Els comentaris estan tancats.