El carnestoltes, Pipo i el meu odi als pallassos

Ja fa uns quants anys feia 1er d'EGB a l'escola Tibidabo del garrulo barri de Prosperitat a Barcelona. Aleshores teniem un llibre de lectura que tractava sobre un noi anomenat Enrique que durant l'estada d'un circ a la seva ciutat coneix un pallasso anomenat Pipo. El nen s'escapa de casa i se'n va de ruta amb el circ i el Pipo de les pilotes per viure mil aventures.

No parlaré del fet que algú hagi escrit un conte per nens on un nen s'escapa de casa amb un grup d'adults que, lluny de tornar-lo de tornada cap a casa seva, se l'enduen com si tal cosa.

Bé, el carnestoltes d'aquell any els meus pares em van disfressar de pallasso. Vaig ser l'únic que anava de pallasso l'any de Pipo i Enrique, pel que tothom, inclosos els mestres, anaven darrera meu per que fes pallassades, i m'anomenaven Pipo! Quin horror…

Suposo que des d'aleshores el món del circ i dels pallassos sempre m'ha produït mal rollo, sobretot la figura del pallasso. Suposo que tampoc no va ajudar gaire la pel·lícula "It", ni una altra de més casposa vuitantera anomenada "Killer clowns from outer space", on arriben uns pallassos alienígenes monstruosos que capturen als humans amb cotó de sucre. Tampoc no m'agradaven els pallassos de la tele.

No dubto de la seva màgia i el bé humanitari que poden arribar a fer, però el que és a mi, …brrrrr[@more@]



Quant a fardatxo

He vist coses que vosaltres no creuríeu. He travessat, a la glacera d\'Argentiére, esquerdes que engolirien sencer el pavelló central de La Fe. He vist cremar el firmament i a l\'aurora boreal brillar en la foscor, prop de la porta de Tannhauser. Tots aquests moments es perdran en el temps com llàgrimes en la pluja.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

9 comentaris a l'entrada: El carnestoltes, Pipo i el meu odi als pallassos

  1. Tu mires massa pel.lis tiu! Jo quan era petit i anava al circ sempre pensava que m’agradaria treballar en un circ. Pero ara crec que deu ser una mica dur, sempre viatjant, muntant, desmuntant…jo qualitat de vida tu.

  2. Per cert, a la Dutxa Amical hi havia un logo que deia “Intel Inside, Idiot Outside”.

  3. Curiós, ahir llibre de lectura obligat, avui en canvi si fos real seria notícia de Crònica negra.

    A mi -que fa anys que no em disfresso- m’agraden els clowns, els pallassos… doncs tenen màgia. Els he redescobert en la meva edat adulta gràcies al Circ Cric i al Circ Raluy… i a la seva màgia.

  4. Curiós, ahir llibre de lectura obligat, avui en canvi si fos real seria notícia de Crònica negra.

    A mi -que fa anys que no em disfresso- m’agraden els clowns, els pallassos… doncs tenen màgia. Els he redescobert en la meva edat adulta gràcies al Circ Cric i al Circ Raluy… i a la seva màgia.

  5. Curiós, ahir llibre de lectura obligat, avui en canvi si fos real seria notícia de Crònica negra.

    A mi -que fa anys que no em disfresso- m’agraden els clowns, els pallassos… doncs tenen màgia. Els he redescobert en la meva edat adulta gràcies al Circ Cric i al Circ Raluy… i a la seva màgia.

  6. Alepsi diu:

    Doncs jo estic amb tu, fardatxo…. no m’agraden gheeeeeeeeeeeeeeeeens els pallassos!!!:s

  7. A mi tampoc m’agraden, sempre m’han fet por! (I encara ara me’n fan, especialment el Rodi Aragon!)

  8. Pd40 diu:

    Homeee, ves a veure al Tortell Poltrona i veuràs. És mooooolt bo el tio. Aquest record s’ha de superar!

  9. Cris diu:

    A mi tampoc m´entusiasmen. Serà un trauma que tinc després de veure l´anunci de Micolor.

Els comentaris estan tancats.