Els trunyos cauen del cel

Aquest havia de ser un post dedicat a Morihei Ueshiba, fundador de
l’Aikido, però degut a un burro-fax (per entendre’ns, buró fax) que
acabem de rebre us explicaré el darrer problema domèstic que tenim a la
nostra estimada empresa.

Resulta que el passat mes de setembre ens vàrem mudar d’un local petit
i cutre del barri de Sants a un de més gran, diàfan, lluminós i amb
sala de reunions del bonic barri del Clot. Des de llavors ens han
plogut les desgràcies. Pot ser que el sr. Murphy hi estigui al darrera.
Particularment estic convençut que aquest local anava amb maledicció
faraònica inclosa.

Doncs bé, resulta que fa cosa d’un parell de mesos es va formar una
taca d’humitat al sostre, just a sobre de l’espai que queda entre mi i
el company que tinc al costat. Un bon dia es presenta el presi de
l’escala amb un operari amb dents de hàmster, i em comença a fer una
clase de física.

Resulta que les tuberies que permeten evacuar l’aigua que cau al terrat
fan una sèrie de giravolts per l’interior de l’edifici, fent el darrer
looping just a sobre dels nostres caps. Pel que sembla hi ha dos colzes
a la tuberia que són massa estrets i quan plou a lo bèstia no poden amb
tot el caudal i pressió de l’aigua, i tot això es tradueix en una mena
de geyser d’aigua, zurullos i ves a saber què més, que surt per
l’inodor de la veïna del 1er pis, tot provocant una marea de l’esmentat
anteriorment.

El presi m’ho va explicar tres cops, com si no ho hagués entès el
primer cop i va acabar dient-me que havien de fer un forat al sostre,
fer venir un camió cisterna, ficar-hi un tub de plàstic i xuclar
l’embús que s’havia format a sobre dels nostres caps. Jo vaig
explicar-li la meva tesitura (no tinc ni idea del que vol dir tesitura,
però tenia ganes de fer-la servir), que això és un negoci i que no
podem estar parats molt de temps. L’operari de les dents de hàmster em
va jurar i perjurar que la operació no duraria més d’un matí, però
clar, davant la possibilitat de que comencés a ploure aigua i merda
havíem de prendre la precaució d’enretirar taules, ordinadors i resta
de material sensible. Només allò ja ens feia perdre més d’un dia.

Però com que som joves, enrotllats i gent de vona voluntat vam proposar
un dia per a que vinguessin. El dia que van venir estava tot enretirat
i ho haviem tapat tot amb plàstics, vaja, que hi havia més plàstic per
les parets i pel terra que a la factoria Durex. Van començar a fer un
forat a cops de martell a sobre d’una columna falsa. Dic falsa perquè
no aguanta res. I estava tan ben construïda que a cada cop de martell,
la columna s’anava obrint més, i més, i més. Així que el foradet al
final es va convertir en un macro forat. Van fer el forat a la tuberia,
va venir el camió cisterna i au, a xuclar.

Quan van acabar ens van dir que allò no havia servit de res. No hi
havia res que obturava ni hi havia una bola de zurullos que evitava el
pas de l’aigua. Ens van confirmar que eren els colzes, massa petits, i
que havien de tornar per obrir TOT el sostre, treure la tuberia i
posar-ne una altra. Quina gràcia que ens va fer. Dit això ens diuen,
"ja direu a l’administració quan us va bé, però per fer això trigarem
una setmana". Entretant la mirada d’un dels socius ja s’estava
començant a cobrir amb un "velo rojo". A sobre volien marxar deixant el
super forat a la columna deixant la tuberia dels cagarros a la vista.

La bona voluntat s’havia acabat i vàrem començar a posar-hi pegues. Les
nostres condicions: que vinguessin en agost o en dia festiu i, per
descomptat, que tapessin el forat. I el forat va ser tapat, deixant un
foradet que vam tapar amb un calendari per a que, en el futur i en cas
d’embús, el camió xucla-zurullos pogués actuar sense tornar a foradar
la paret. I els operaris van marxar amb aquell aire de "tornarem".

Han passat les setmanes i avui ens ha arribat el burro-fax en el que
se’ns obliga a pactar uns dies per a que vinguin els operaris a foradar
el sostre i canviar la tuberia, i que les condicions que haviem pactat
eren un obstacle per als interessos de la comunitat, és a dir, la veïna
del geyser del 1er pis, i que segons la llei tal i pasqual, podien
emprendre accions legals contra nosaltres. Així que en petit commité
hem dit "vale", i ara només queda escollir una setmana per fer les
operacions trunyaires. També hem nomenat un delegat per posar-se en
contacte i dur els tràmits amb l’administració. Ho hem fet escollint a
dit al soci que avui no ha vingut a treballar (visca la democràcia).

I així està el tema.

Jo crec que quan hagin obert el sostre i hagin evacuat el trunyo
nodriza que tenim a sobre s’acabarà la maledicció faraònica que té
aquest local.

I així és la vida en una petita empresa de Barcelona. Qui s’avorreix és perque vol teeth_smile.gif[@more@]



Quant a fardatxo

He vist coses que vosaltres no creuríeu. He travessat, a la glacera d\'Argentiére, esquerdes que engolirien sencer el pavelló central de La Fe. He vist cremar el firmament i a l\'aurora boreal brillar en la foscor, prop de la porta de Tannhauser. Tots aquests moments es perdran en el temps com llàgrimes en la pluja.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

19 comentaris a l'entrada: Els trunyos cauen del cel

  1. Jo visc al Clot (quan soc a Barcelona). Es un bon barri. Pero jo em considero de la Sagrera, encara que vaig neixer a Gracia.
    Deu ser força interessant la feina aquesta de desembussar tuberies plenes de…

  2. piccolina diu:

    jo també sóc de poble, però quan estudiava vivia a la sagrada família (és que com que tothom deia procedència…) weno, almenys totes aquestes despeses no les haureu de pagar (no?)… perque imaginat que fos un problema vostre… i que a sobre del merder encara hagueu de pagar uns quants milers d’euros. Vinga… que una semaneta de vecances no fa mal a ningú… i en aquestes feines modernes, on sols es necessita un ordinador i un bon cervell, es poden fer des de qualsevol recó!!!

  3. La culpa de tot plegat la tenen els canvis en els hàbits alimentaris de la societat actual. Abans la gent anava més “suelta” quan anava de ventre….

  4. martuxa diu:

    I jo dic… VISCA LA DEMOCRÀCIA de l’empresa!!!!! D’això se’n diu tenir en comte l’opinió de tothom… jeje

  5. iuki diu:

    Carai, carai… menua mehda u_u
    Espero que no us embrutin massa (o gens, vaja), per què no farieu massa bon efecte als clients, plens de…
    Fardatxo, vols que parli amb el Sr. Murphy i li canti la canya?

  6. karbeis diu:

    Fardatxo, tu ets un cabrón!!!!!

    D’acord que amb aquest sistema, precisament ahir vàrem escollir qui aniria en representació de l’empresa a una merda d’entrega de premis de no sé què collons que dóna l’ajuntament socialista dels pebrots d’on tenim l’empresa (senzillament, hem de fer unes obres, no ens volien concedir la llicència, i com qui no vol la cosa ens van dir “… parlant de tot… organitzem uns premis… no voldrien pas col.laborar?”. Total, el que passa sempre quan tractes amb ajuntament sociates: pagues x.000 euros perquè donguin no sé quin collons de premis (mentida, a saber on van a parar) i ja pots construïr l’empire state o una depuradora de merda: et donaran els permisos que sigui.

    Total, que ahir vam rebre amb sorpresa (i “satisfacció”) que, al ser uns “paganinins” amb consideració de “namber guan”, algú ha d’anar en representació de l’empresa a entregar un dels premis. Quins collons. Vem esperar a debatre qui seria el gilip… el qui “anés en representació” a l’hora de dinar. I atès que n’hi havia un que ja havia avisat que fotria el camp abans de dinar… a que no endevines a qui li va tocar? Jejeje. Ja li està bé! Per “azteca”! (aquell que fot el camp i diu “aztecargo de lo mio.”

    Si t’han dit una setmana, prepara’t per estar cardat un mes.

  7. iuki diu:

    Sisi, a sobre de que us monten aquest pollastre, que després no vulguin que ho netejeu vosaltres, eh! Sinó, a queixar-se, tu! 🙂

  8. iuki diu:

    Això, això, sinó a denunciar-los! 😉
    Ara que m’has dit això del gelat… se m’està fent la boca aigüeta…mmmm… jeje
    petó, guapu! 🙂

  9. iuki diu:

    Ja… teniu molta feina? (x cert, de què és l’empresa? segur que ho has dit en algun lloc, algun dia, en algun moment u altre, però com que t’he conegut tard….)

    mua! 😉

  10. iuki diu:

    valeeee… jejeje programador, doncs? i com es diu, l’empresa? el meu germà és programador! :O

  11. iuki diu:

    valee valee… juuuu! jo que sé, fardatxo! :'(

  12. iuki diu:

    ….i això de Jordi? per què pel que dius, no te’n deus dir pas, de Jordi jejeje com et dius, cert….? 😉

  13. iuki diu:

    aha, aha… ni em diu el nom de l’empresa ni em diu el seu nom…
    D’acord. Ho respecto 🙂

  14. Coi… quanta activitat! És ben bé que a la bloc esfera no pots marxar mai!

    Quin percal que teniu, no? M’encanta aquesta democràcia tan humana! 🙂

    Apa, Jordi, que vagi bé! 😉

    Vale… perdó… però és que estava a “huevo”!

  15. iuki diu:

    uff… doncs xi ^^ la veritat és que estava acabant un comentari d’en Vigotsky (i la crisi del nen als 7 anys) jeje
    Ara, ja hi vaig a mumi, suposo… tu tb vas a mumi tard, n? ijiji 😉

  16. iuki diu:

    ufff.. jo m’hi hauria de desacostumar.. després al matí.. em costa massa jeje
    Nanit wapíssim! 😉
    smuac!

  17. piccolina diu:

    aixi que jordi… jo t’hagues posat cara de roger… jo també soc d’anar a dormir tard… La gent no em creu quan dic que si dormo més de vuit hores em llevo cansada!! i més tard de les 10, estic d’un mal humor inaguantable.

  18. kthhzjpehn diu:

    transexual facials

  19. eoqqpldigf diu:

    transsexual madrid

Els comentaris estan tancats.