Per un grapat de dòlars

Seré sincer, el western com a gènere cinematogràfic no m’agrada. De petit volia que guanyessin els indios, així que mai he tingut massa simpatia pels cowboys o el 7è de caballeria. Tot i això hi ha un subgènere dins el western, l’spaguetti western, que em fa força més gràcia que els westerns clàssics americans. I té collons, perque son pel·lícules de producció italiana rodades en la seva gran majoria a Almeria.

De totes maneres, si les fan per la tele tampoc me les miro.

Però dins l’spaguetti hi ha encara un subgènere, per mi molt superior, però molt, als westerns i als spaguetti: el que s’anomena popularment com la Trilogia del Dòlar, tres pel·lícules dirigides per Sergio Leone i protagonitzades pel Clint Eastwood, i per mi, incloent el cutrerio que gasten, trobo que son pel·lícules genials, m’atreviria a dir que autèntiques joies.

Les tres pel·lícules son: "Por un puñado de dólares" (A fistful of dollars), "La muerte tenía un precio" (For a few dollars more) i la genial "El bueno, el feo y el malo" (The good, the bad and the ugly).

Són pel·lícules que es caracteritzen en que tothom, bons i dolents, volen forrar-se. Molts actors repeteixen a les tres pel·lícules, però fent papers diferents, quan disparen i es peguen fan molt de soroll, quan es moren ho fan molt teatralment i sense esquitxades de sang, el Clint Eastwood és exageradament ràpid i precís amb el revòlver (i sempre va amb la mateixa cara, mal afaitat, amb el poncho mexicà i el puret a la boca, etc., etc.

Una altra genialitat d’aquesta trilogia és la seva banda sonora, realitzada pel Ennio Morricone, si, si, el del Padrino, La misión, el remake del Último Mohicano, etc., …bandes sonores boníssimes. Doncs si, abans de les composicions simfòniques va fer la música d’aquestes tres pel·lícules, a on sembla que la música estigui feta amb un tio que xiula, una guitarra amb un aplificador petat i un altre tio fent sorolls amb la veu. I tot i això són músiques genials que tothom ha escoltat en algun moment.

I bé, cadascuna de les pel·lícules és una petita joia tot i tenir molts elements en comú. Per exemple, "Por un puñado de dólares" és una versió de "El Mercenari" d’Akira Kurosawa, però en lloc d’un samurai és el Clint Eastwood, que vol guanyar pasta a costa de dues famílies enfrontades a un poble fronterer entre Mèxic i els Estats Units. "La muerte tenía un precio" és una història de caçarecompenses a on el Clint Eastwood es vol forrar (per variar) capturant fugitius i el Lee Van Cleef busca venjança volent capturar un fugitiu repelent anomenat "El indio" (que també fa de dolent a "Por un puñado de dólares"). I finalment la grandíssima "El bueno, el feo y el malo", a on tots tres busquen un tresor enterrat a una tomba. Aquesta darrera, a més, és un emotiu manifest antibelicista degut a que es desenvolupa enmig de la guerra de secessió americana. Destaco una frase del Clint Eastwood (el bueno) que pronuncia mentre presèncien una batalla per la conquesta d’un pont per part de blaus i grisos: "nunca había visto morir tan estúpidamente". Aquesta darrera pel·lícula també inclou la "novetat" d’un duel final de tres persones (amb autèntica música de duel, tràgica i amb trompetes).

I bé, per acabar el meu particular homenatge dir que trobo que, a part de les fantasmades, tot plegat és força realista: els personatges són avariciosos, sense escrúpols, van bruts (no em crec que ningú acabi net i polit després de travessar el desert i aquells camins de Déu), escupen, i no dubten en enganyar-se i putejar-se mútuament per aconseguir els seus propòsits, així que en realitat la línia que separa bons i dolents és molt més fina del que pugui semblar.

Ja per acabar afegeixo els temes principals de totes tres pel·lícules, totes elles composades per l’Ennio Morricone.

I recordeu: en el mundo hay dos clases de personas, los que cavan y los que tienen el revólver cargado.

😉

1. La Muerte tenía un precio


Powered by Castpost

2. El bueno, el feo y el malo


Powered by Castpost

3. Por un puñado de dólares


Powered by Castpost

[@more@]



Quant a fardatxo

He vist coses que vosaltres no creuríeu. He travessat, a la glacera d\'Argentiére, esquerdes que engolirien sencer el pavelló central de La Fe. He vist cremar el firmament i a l\'aurora boreal brillar en la foscor, prop de la porta de Tannhauser. Tots aquests moments es perdran en el temps com llàgrimes en la pluja.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

22 comentaris a l'entrada: Per un grapat de dòlars

  1. AlImbUrg diu:

    Cony fardatxo, quin estudi que n’has fet, hi ha hagut un moment que gairabé m’entren ganes de veure les tres pelis…per sort, he tornat a la realitat, si em poso davant d’una pantalla amb cowboys fotent-se tiros, o m’adormo, o pateixo pels pobres cavalls,que sempre van a parar per terra o esl tomben d’un tret…pobrets!

  2. erakkia diu:

    A mi mai m’han fet el pes les pelis de vaqueros, i crec que desde que era petita i les feien per la tele, no n’he vist cap… Tot i així i especialment les dues primeres em sonen un ou! De classics del cinema han passat a ser referents culturals suposo.
    Re, directes a l’emule i a veure quan tinc temps de veure-les, que entre la feina i que em faig un cacau amb els horaris de la uni, no tinc temps per re U_U. I encara he de pujar a barna, enyoro la uni i no haver de treballar…

  3. iuki diu:

    Guaita! en Clint! uf… ja veig que haurem de fer un dia, sessió de western (almenys amb aquestes pelis o almenys amb El bueno, el feo y el malo) 😉
    A mi tampoc m’han fet mai massa el pes… de fet, jo també sóc més india que vaquera. Bé, que m’ho apunto, les haig de veure, les haig de veure 🙂

    A punt per disparar, cowboy? 😉
    Bona nit carinyo ;****

  4. karbeis diu:

    Osti, totalment d’acord! Et juro que amb el tema westerns sempre he pensat exactament el mateix que tu!

  5. iuki diu:

    Bon dia fardatxitu! que avui sigui un dia esplèndid! Guapo! Tremendu!
    Un petonàs dels meus ;****

  6. Farlopa diu:

    Bon dia Fardatxo des de Londres amb amor, si no fos perque hem de visitar moltes coses aniria al videoclub a llogar les tres pelis, en fi nomes passar per aqui una estoneta per donar senyals de vida. Una forta abracada de part meva i de la Cuca… 😉

  7. Cristina diu:

    Hola!
    Recordo que de petita vaig veure una del Clint que surt la Shirley Mc Laine disfressada de monja.És una d´aquestes tres? És que les altres no les recordo.Jo a aquestes pel.lícules sempre volia que els indis i els vaquers es fessin amics.

  8. conopium diu:

    jo és que sóc un fan de l’Eastwood i de la seva barba de tres dies: a tots los papers que representa li queda bé!
    Jo no sóc gaire amant dels westerns, però de menut m’agradaba en Lucky Lucke i això marca!! Bang bang!!

  9. Cristina diu:

    Jo em quedo amb la pantesa rosa:D

  10. Mític tot plegat. En Clean ha estat l’home més dur de Hollywood, per molt que ara estigui fet un ancià (un ancià que guanya oscars). Ah, i servidor, que fuma purets, li han dit algun cop que fuma com ell (no sé pas com m’ho hauria de prendre això).

  11. adagio diu:

    per cert has vist la peli del Lucky Luke??

  12. Myrddin diu:

    Genials en Sergio Leone i l’Ennio Morricone i la seva música. Tot i que no està inclosa en la trilogia dels dòlars a mi m’agrada molt “Hasta que llego su hora”, de títol original Once upon a time in the west. Crec que Sergio Leone volia fer una nova trilogia, que va continuar amb Once Upon a Time in America, ambientada a començaments del s.XX però que algunes escenes segueixen tenint aquell aire a western d’en Leone… va ser la seva última pel.lícula.

  13. Myrddin diu:

    Doncs ja estàs tardant!!! Vaig comprar-la en dvd, un doble dvd fantàsticament presentat, molt cuidada la edició.

    Imprescindible el duel entre en Jack i l’Armònica… fantàstica la peli, vaja.

  14. Myrddin diu:

    jejejeje ben fet. La peli té un ritme lent que no sol agradar massa a molts, escenes llarguíssimes amb jocs de mirades que no s’acaben mai i primers plànols de les cares dels personatges… o t’agrada o t’atrapa, és un film peculiar.

    La Claudia Cardinale… ohhhh la Claudia Cardinale com estava aquí… ohhhh… de toma pan y moja… ohhhh 😉

  15. Kabukiman diu:

    Molt bo el post, però sense voler quedar com un “perepunyetes” t’he de dir que l’Ennio Morricone no va composar la música del Padrino (és d’en Nino Rota) ni la de El ultimo mohicano, que es de Randy Edelman i Trevor Jones (això ho he hagut de buscar a l’imdb.com).
    En tot cas és cert que la música del Morricone per a les pelis de l’oest es una passada. I us recomano tambe la de “Erase una vez en America” i “Los intocables de Elliot Ness”

  16. ajeyyrtxxe diu:

    free gay transexual

  17. yclbpqiyke diu:

    territorial pissing

  18. wgeimqlous diu:

    alina transexual

  19. wgouobybxl diu:

    videos of gay men fucking

  20. ikqpmgmotr diu:

    natural male enhancement premature ejaculation sizepro male

  21. bgsrxkbzch diu:

    massive black dicks fucking white pussy

  22. mjllldpzdq diu:

    free amatuer porn mpegs

Els comentaris estan tancats.