Projeccions, immobilitzacions i caigudes

Per la xarxa he trobat algunes imatges que il·lustren un punt del qual vaig parlar al meu anterior post "Exàmens de grau (1a part)". En ell parlava de la neutralització d’un atac aplicant una tècnica, i acabant amb la realització d’una projecció de l’atacant, o la seva immobilització.

A les fotografies, el protagonista és en Moriteru Ueshiba, net d’O’Sensei Morihei Ueshiba, fundador de l’Aikido.

A la primera imatge veiem a Moriteru (fent de tori) realitzant una immobilització mitjançant luxació del braç. En realitat, no es busca la luxació del braç ja que no volem lesionar ningú, però sí la tensió suficient com per immobilitzar a uke al terra. Tori realitza la tensió, aplicant més tensió lenta i gradualment. Uke relaxa el braç, amb el que realitza un treball d’estiraments musculars. Quan la presa es torna dolorosa, uke pica el terra del tatami amb l’altra ma. Llavors tori deixa anar la presa lentament.

A la següent fotografia, veiem Moriteru Ueshiba acabant de realitzar una projecció sobre un dels dos ukes que l’atacaven. Com que en una situació així no podem centrar-nos en un sol atacant, el millor és projectar, treure’ns de sobre un atacant per poder fer front a l’altre. Un aikidoka expert ha de ser capaç de percebre el seu entorn, és a dir, en el moment de fer la projecció és plenament conscient que hi ha un altre atacant en potència. Aquesta percepció de l’entorn s’anomena algo així com "propicepció".

La caiguda que realitza el de la fotografia s’anomena ukemi, concretament realitza una caiguda rodada cap endavant (mae kaiten ukemi). Pot semblar molt espectacular, però en realitat aquest tipus de caiguda és una mesura de protecció del uke. En Aikido, tant el que projecta com el que és projectat realitzen un treball important. Uke controla el seu cos, i per tant, ha de poder controlar la caiguda. Caure de qualsevol manera podria implicar fotre’ns de nassos contra el terra i quedar-nos sense dents. Així doncs, el de la foto aprofita la inèrcia de la projecció tot rodolant, fent una roda que va per tot l’exterior del braç i les espatlles. Encabat, si l’ukemi s’ha fet bé, uke ha de poder aprofitar aquest impuls per rodolar i aixecar-se gairebé instantàniament a uns metres de la persona que ens ha projectat.

Hi ha altres tipus de caiguda, rodades cap enrere, caigudes volades, etc. Naturalment al principi costa realitzar-les, bàsicament per la por a la gravetat terrestre, però a mida que continues amb la pràctica, al final no te n’adones i ja estàs rodolant per terra.

[@more@]



Quant a fardatxo

He vist coses que vosaltres no creuríeu. He travessat, a la glacera d\'Argentiére, esquerdes que engolirien sencer el pavelló central de La Fe. He vist cremar el firmament i a l\'aurora boreal brillar en la foscor, prop de la porta de Tannhauser. Tots aquests moments es perdran en el temps com llàgrimes en la pluja.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

7 comentaris a l'entrada: Projeccions, immobilitzacions i caigudes

  1. Carai! i tu ja en saps de fer ukemis? com et vaig dir, estic intentant fer-me a la idea del que és l’Aikido, llegint el teu bloc de dalt a baix 🙂
    Com que no hi ets a aquestes hores, doncs mira, passejo pel teu mundillu ^^

  2. iuki diu:

    carai, carai, això s’ha de veure…(les castanyes no eh, pobret meu! les super voltes que fas!!) 😉
    sisi, ja aniràs explicant el què! parlaràs d’en Morihei Ueshiba? aquell que has anomenat en un dels posts? mubé, mubé… 🙂

  3. umqriijtum diu:

    transsexual model

  4. twmyudalut diu:

    mtf transsexual models

  5. ampgcmfsyw diu:

    fuck gay anal teen

  6. nvfgyqodpv diu:

    anna alexander transexual

  7. mmqujbwogf diu:

    gay extreme butt fuck

Els comentaris estan tancats.