L

Després d'unes quantes (moltes) pràctiques, per fi m'examino de la pràctica de cotxe. Ho havia de fer d'aquí dos dimecres, però per una sèrie de giravoltes de la vida i una trucada in extremis del profe, finalment ho faré el proper dimecres. No he tingut cap inconvenient en que sigui així.

Fins no fa gaire pensava que quan passés aprovaria gràcies a un equilibri entre la meva habilitat i la sort. Ara penso que ho puc passar perfectament gràcies a la meva habilitat (condueixo mooolt tranquil i els aparcaments em surten molt rebé). Naturalment sóc conscient que hi ha un Mr. Murphy que condiciona la nostra existència. Però en fi… ja us explicaré què tal. Espero no haver-me d'empassar totes aquestes paraules, però he cregut convenient de tenir aquest esperit de cara a l'examen.

Siau!

[@more@]



9s comentaris

Perquè

t'has de fotre la gran òstia per adonar-te del que estàs fent amb la teva vida i amb la dels altres?

(torno al silenci)

[@more@]



3s comentaris

Siau!

Després de molts dies sense passar-me pel bloc veig amb cara de fàstic que els players de Goear no funcionen, ara que el fet de compartir bandes sonores del dia a dia s'havia convertit en el principal motiu d'anar escrivint posts.

Això ha estat com una guspira que m'ha fet tenir una palla mental molt clarificant que m'ha fet veure la meua situació blocaire. Això del Goear i el fet, tal i com he dit, que no he publicat i ni tan sols he entrat al meu propi bloc des de fa innumerables dies fa que pensi en tornar a fer unes vacances blocaires, però aquest cop ben llargues.

No negaré que una de les principals raons és laboral. Dimarts passat vaig treballar 15 hores seguides, i amb un panorama així pensar en haver de continuar davant l'ordinador per oci o per publicar alguna cosa em produeix cert rebuig.

Espero que les coses tornin a ser com abans un cop m'hagi lliurat del brownstorming que m'està caient i podré fer tabula rasa i tot això, però el que és ara res de res. Fa setmanes que ni tan sols vaig a entrenar. L'entrenament d'Aikido era el motiu pel qual vaig obrir el bloc, però ara, no sé, fa temps que no tinc res interessant a dir. Fins i tot m'he plantejat el perquè del meu bloc. D'escriure en sé ben poc, i parlar sobre coses com Aikido, no sé, potser és com fotre'm a parlar de física quàntica amb una columna, i el meu dia a dia trobo que no és gens interessant: parlaria de feina. I tots ja en tenim massa, de feina, com per que a sobre em foti jo a parlar de la meva.

En definitiva: que no tinc ganes d'escriure, i prou.

Res, m'acomiado de vosaltres durant una temporada llarga. Als de sempre us aniré visitant, tinc molt per agrair-vos com per deixar-vos de banda (més aviat em deixo de banda a mi).

Siau!
[@more@]



13s comentaris

Filosofia empresarial de pa sucat amb oli

Avui he arribat a la conclusió que el temps és com els diners. No és la conclusió tan sobada d'"el temps és or" ni res d'això. La comparativa que faig neix del principi de que quant més diners tens, més en malgastes. Amb el temps passa igual, quan més temps tinc per executar un projecte, més en malgasto pel mig amb mil històries, i al final sempre, SEMPRE, acabo corrent, estresat, i sobrepassant els terminis d'entrega.

El problema és que el temps que s'ha perdut pel camí no sol ser temps malgastat, el problema és que hi ha hagut una mala administració del temps.

Aquesta és la banda sonora d'el post d'avui, del grup "Men at work". El nom del grup és força adient per la meva (nostra) situació actual de parpelles cansades i ulls vermells. I per què no, la cançó està molt bé 😉

[@more@]

5s comentaris

Diumenge al despatx (un altre)

Comença a ser una tònica habitual en mi l'haver de treballar els caps de setmana. De vegades ho faig des de casa i de vegades vinc al despatx, com ara. A banda de la putada d'haver de venir a treballar enlloc d'estar fent qualsevol altra cosa, hi ha coses bones. Una d'elles és que estic jo sol (de vegades) i la mar de tranquil, el telèfon no sona (cosa que s'agraeix profundament), puc encendre un cigarro mentre treballo i em prenc el cafetó sense por que algun currante em foti una denúncia, i puc escoltar cançons com aquesta a tota llet sense que ningú em demani que baixi el volum…

Almenys hem de buscar els aspectes positius, no?

[@more@]

3s comentaris

Torna l’activitat trunyil

Alguns de vosaltres ja sabeu que tinc una empresa, una empreseta petita en la que hi treballem amb molta il·lusió.

Fa un any i poc que ens vàrem mudar de local, i tot i que moltes coses han anat millor (ens ha permès créixer) d'altres han estat un autèntic conyàs. Una d'aquestes coses és la gent amb qui compartim local, típics empresaris taurons àvids de diners, xavacans i maleducats amb qui miro de tenir el mínim de tracte possible. Una altra de les pegues és certa tuberia que passa per sobre dels nostres caps.

Si cliqueu aquí podreu llegir part de la història.

Bé, quan tot semblava que tot s'havia resolt, resulta que no s'havia resolt. Quan diluvia a la veïna del primer pis li surt l'aigua en plan geyser per la tassa de l'inodor. Després de la visita de diversos paletes i de donar moltes opinions, fins i tot opinions imbècils de paleta amateur del president de l'escala, s'ha quedat en que ens han de venir a fer una "cata".

La "cata" consisteix a fer tres forats al sostre per estudiar el recorregut de la tuberia, que baixa des del terrat, té un recorregut horitzontal d'uns quatre metres per sobre dels nostres caps, i acaba baixant per una falsa columna que hi tinc al costat (hauré de tornar a treure el pòster de l'11 de Setembre i i una felicitació de nadal que ens van enviar i que m'encanta).

El tema per si sol ja puteja, però puteja encara més veient la quantitat exagerada de feina que tinc, …que tenim, vaja. Els tres foradets de les pilotes implica moure tres taules (o workstations, que queda més cool) i que tres persones (jo entre elles) deixin de treballar durant un matí.

Com que per llei estem obligats a acceptar tot aquest merder amb cara d'idiota, vaig mirar que tot això es fes un dissabte al matí. Aquest proper dissabte per ser més exactes.

I si no acaben dissabte em cagaré en l'altíssim, perquè aquest dilluns tenim la visita d'un client important.

A continuació un video de l'Informal que guarda certa similitud amb aquesta història. Pot semblar una rucada, però aquestes coses pasen.

En fin pedring, almenys sempre miro d'acabar la jornada amb un somriure.

Salut!

 

 

 

[@more@]

8s comentaris

La pressió…

…posa a prova la pasta de la qual estem fets?

Si és així crec que jo sóc cada cop més de pasta de moniato.

I tot seguit la banda sonora del meu estat d'ànim d'avui. Si d'aquí poc poso "Smells like teen spirit" suposo que la cosa no serà pas millor que ara, i si poso "Lithium" voldrà dir que ja m'he tirat a les drogues.

En fins, com dirien aquells, "a las penas punyaladas".

Salut!

[@more@]

3s comentaris

Melvin contra E.T.

Joaquín Blázquez (1946-1986) va ser un dibuixant de còmics barceloní que va publicar a força països com Espanya, Estats Units, Regne Unit, Alemanya… L'any 1975 la revista "Vampirella" li fa l'encàrrec de crear un extraterrestre anomenat Melvin. 7 anys més tard s'estrena l'arxiconeguda E.T. L'extraterrestre, que curiosament és bastant clavat a en Melvin. La obsessió d'en Blázquez per reclamar els drets d'autor juntament amb una sèrie de crisis creatives el fan arribar fins a una profunda depressió. L'abús d'alcohol i fàrmacs van provocar la seua mort als 40 anys.

Fins avui no sabia qui era en Joaquín Blázquez tot i que és possible que algun cop hagi llegit alguna història o còmic dibuixada per ell. Podria ser que la semblança d'en Melvin i E.T. fos pura coincidència, o no. Els personatges son pastats, i segons el seu web biogràfic va ser una història que es va publicar als USA en una revista que tenia tirada, pel que les possibilitats de plagi són més grans.

Particularment penso que va haver còpia, però no és aquest el motiu d'aquest post. I tot i que hi ha molta gent que mereix ser recordada, m'agradaria recordar i homenatjar la figura d'en Blázquez. Ha de ser molt dur viure pensant que has estat objecte de plagi i que algú està guanyant molts diners gràcies al teu esforç creatiu. Jo tinc una feina creativa i ho entenc perfectament, i suposo que qualsevol ho pot entendre. A mi em van plagiar un cop el disseny d'un web, pixel per pixel, i tot i que al despatx vam acabar rient de lo exagerat del tema, el punt de mala llet que vaig tenir en descobrir-ho va ser força important.

Una productora està intentant fer un documental parlant d'aquest tema, i jo, com a creatiu que miro de ser, he volgut aportar el meu granet de sorra des d'aquí.

Més info a: http://melvincontraet.blogspot.com/ i http://melvincontraet.com/ 

[@more@]

 

 

9s comentaris

Creation Museum

Avui un dels meus socis m'ha passat aquest enllaç:

http://www.answersingenesis.org/museum/

Es tracta del web d'un museu creacionista. Com deveu saber, als USA hi ha una polèmica entre les teories evolucionistes i creacionistes, és a dir, els que accepten les tesis darwinistes o els que dipositen tota la seva creença en la Biblia.

Doncs aquest museu és pels que creuen en Adam, Eva i la costella del primer.

Sembla que hi ha una associació anomenada "Answers & Genesis" que ha aportat 25 milions de dòlars per construir el "Creation Museum", lloc on es mostraran conjuntament persones i dinosaures, o com haurien estat les coses segons l'antic testament.

En fi, que els ianquis s'ho creuen de debò. Sobretot si visiteu el web no us perdeu la secció "Walk-through".

Vaig acabant amb una frase del soci: "Si vols que et creguin, fes un museu", i una expressió meva després de la ciber visita al museu aquest: "jodeeeeeeeer…".

I acabo de debò amb una reflexió. Veient l'il·lustració de l'Eden que acompanya aquest post, jo dic: "on he de signar???!!!" 

[@more@]

6s comentaris

El carnestoltes, Pipo i el meu odi als pallassos

Ja fa uns quants anys feia 1er d'EGB a l'escola Tibidabo del garrulo barri de Prosperitat a Barcelona. Aleshores teniem un llibre de lectura que tractava sobre un noi anomenat Enrique que durant l'estada d'un circ a la seva ciutat coneix un pallasso anomenat Pipo. El nen s'escapa de casa i se'n va de ruta amb el circ i el Pipo de les pilotes per viure mil aventures.

No parlaré del fet que algú hagi escrit un conte per nens on un nen s'escapa de casa amb un grup d'adults que, lluny de tornar-lo de tornada cap a casa seva, se l'enduen com si tal cosa.

Bé, el carnestoltes d'aquell any els meus pares em van disfressar de pallasso. Vaig ser l'únic que anava de pallasso l'any de Pipo i Enrique, pel que tothom, inclosos els mestres, anaven darrera meu per que fes pallassades, i m'anomenaven Pipo! Quin horror…

Suposo que des d'aleshores el món del circ i dels pallassos sempre m'ha produït mal rollo, sobretot la figura del pallasso. Suposo que tampoc no va ajudar gaire la pel·lícula "It", ni una altra de més casposa vuitantera anomenada "Killer clowns from outer space", on arriben uns pallassos alienígenes monstruosos que capturen als humans amb cotó de sucre. Tampoc no m'agradaven els pallassos de la tele.

No dubto de la seva màgia i el bé humanitari que poden arribar a fer, però el que és a mi, …brrrrr[@more@]

9s comentaris